Carracuca
(Possiblement format sobre carraca, persona vella en problemes de movilitat, objecte vell inservible o nau antiga gran i pesada.)
- s. m. Nom propi imaginari que forma part de moltes locucions comparatives de la llengua coloquial, en la finalitat de ponderar una condició o situació negativa: Més vell que Carracuca. Més cremat que Carracuca. Més pelat que Carracuca. Més perdut que Carracuca. Passar més fret o més fam que Carracuca...
observacions/documentació: El nom Carracuca apareix tant en la lliteratura valenciana com en la castellana. En valencià l’utilisà Rafael María Liern Carach en la seua obra de 1873 titulada Carracuca. En 1876 Llombart i Cebrián publiquen en "El Cuento del Dumenge" ¡La sombra de carracuca!, una obreta còmica i bilingüe en música del mestre Cortina. En el Diccionario Valenciano-Castellano Escrig-Llombart de 1887 s’arreplega la locució més perdut que Carracuca. En castellà apareix documentat Carracuca en el Diccionario Enciclopédico Gaspar y Roig de 1853, a on apareixen “locuciones utilizadas en España y las Américas españolas...”, sent les atres aparicions en castellà d’este nom fictici posteriors a les valencianes.