tesor, -rs
(Del llatí thesauru, mat. sign.)
- s. m. Cantitat de diners, joyes o objectes valiosos reunits, especialment si estan o han estat amagats.
- Tesor públic o simplement el tesor, organisme de l’administració de l’Estat encarregat de dirigir la realisació del presupost d’un país i la seua administració.
- fig. Persona o cosa que és considerada de gran valor o de molt digna estimació.
- Recull molt gran de notícies, receptes, obres….
observacions/documentació: Se tracta de la forma etimològica i hui general en valencià. L’antiga forma tresor conviurà en l’actual tesor, que trobem documentada ya en el sigle XV: “Preneu donchs la creu serà gran escala / per hon pujaran al cel tots los sant /serà gran tesor serà rica bala...” Bernat Fenollar, Pere Martines. Lo Passi en cobles 1493. ”...que per lletres del tesorer de part de vostra beatitud divendres passat cavalquí a dit Corneto ab ben trenta muls...”. Pere Rollà. De Valéncia a Roma 1494. Els autors de la Renaixença també usaren la forma tesor: “...com lo riu desparrama son tesor en corrents cristalines”. Teodor Llorente. A Federich Mistral 1876. “... y em diu que si ella mor, davall de la porta falsa encontraré eixe tesor.”. Joaquim Martí Gadea. Ensisam de totes herbes 1891.