Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: parladores
parlador, -ra, -rs, -res
(Derivat de parlar en el sufix -dor, del llatí -tōre.)
  1. s. m. inus. Lloc destinat a parlar, locutori.
  2. En un convent, presó, etc., sala o habitació que es destina per a rebre visites i conversar, generalment separats per una reixa o un atre element.
parlador, -ra, -rs, -res
(Derivat de parlar en el sufix -dor, del llatí -tōre.)
  1. adj. m. Que parla: El loro és una au parladora.
  2. Que parla molt o massa.
Buscar parladores en: