matraca, -aques
(De l’àrap maṭraqah, martell.)
- s. f. Batzoles; instrument de percussió consistent en unes peces de fusta que són colpejades per chicotets maços produint un soroll sec i desagradable. Solien substituir a les campanes durant la Semana Santa.
- Molèstia insistent.
- Persona molesta i pesada.
- Instrument de fusta utilisat per a girar i treballar el vidre.