mandrí, -ins
(Del fr. mandrin, mat. sign.)
- s. m. Peça allargada i cilíndrica que en un torn o una atra màquina subjecta l’objecte que s’ha de tornejar.
- Ferramenta per a arredonir o engrandir els forats fets en peces metàliques.
- Peça utilisada en cirugia que introduïda en determinats instruments buits servix per a facilitar la seua introducció en les cavitats del cos.