helenisme, -es
(Del llatí hellenismus, i este del grec ἑλληνισμός.)
- s. m. Periodo de la cultura grega antiga, des d’Aleixandre Magne fins a August, que incorporà elements culturals d’Àsia Menor i Egipte.
- Vocable o manera pròpia de parlar de la llengua grega.
- Utilisació d’estos vocables en una atra llengua.
- Influència en la cultura moderna de la cultura grega antiga.