esclafar
Flexió verbal »(D’orige onomatopèyic. cf. l’arag. esclafar, mat. sign.)
- v. tr. Trencar alguna cosa o deformar-la per un colp o una forta pressió, reduint el seu volum o aplanant-la.
- refl. Chafar-se.
- coloq. refl. Deprimir-se.
- fig. Destrossar, causar gran dany físic o moral ad algú per cansament o malaltia, o véncer-lo en total superioritat.
- Esclafir el plor o el riure: Li contí la gràcia i esclafà a riure.