deseixit, -ida, -ts, -ides
(Del part. pass. de deseixir.)
- adj. m. Desposseït.
- Desafiat.
- Lliurat.
deseixida
- s. f. ant. Temps final; moment en que cessa un espai de temps o en que acaba alguna cosa; final.
- Bona solució o eixida de les dificultats, dels conflictes, dels compromisos, etc.
- Activitat i habilitat per al treball, per a véncer les dificultats, per a superar els problemes i els perills...: Tinc bona deseixida per a fer treballs manuals.
- deseixida coincidix en:
- el participi femení singular de deseixir
- Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.