cancell, -lls
(Del llatí cancĕlli, reixa, embarrat.)
- s. m. Contraporta feta generalment de tres fulles, i de fusta o un atre material i que s’usa per a dividir els espais entre una gran sala i una porta, d’una iglésia, palau o gran estància, per a que no entre aire de l’exterior o sorolls.
- ant. Reixa normalment baixa que separa el presbiteri de la nau en una iglésia.