(Del llatí arbŭtĕu, mat. sign., en metàtesis de la -r- de ar- i influència de l’artícul àrap al.)
- s. m. Fruit de l’alborcer, és comestible, redó, granulós, del tamany d’una cirera i de color roig per fòra quan està madur i groc per dins, en llavors menudes.
observacions/documentació: L’etimologia exigix grafiar alborç en ç i els derivats en c, i no en s.