aborige, -ens
(Del llatí plural aborigĭnes, mat. sign.)
- adj. i s. m. i f. Persona, animal o planta indígena originari i autòcton d’un país o territori: Els aborígens de les Illes Canàries eren els guanches. Els animals aborígens de l’Amazones corren perill d’extinció. Els nous cultius suponen un perill per a la vegetació aborige.
- plr. Els habitants que primer poblen un territori en contraposició als que apleguen i s’establixen més tart.