miqueta, -tes
(Del llatí mīca, mat. sign.)
- s. f. Trosset, porció chicoteta d’una cosa.
- Molt poqueta cantitat.
- Una miqueta, un poc.
- Gens ni miqueta, gens.
- Miquetes, persona sense corage.
- A miquetes, loc. Poc a poc.
- Fer a miquetes, loc. Esmenugar, esmicolar.
- Miqueta a miqueta, loc. Poc a poc.
- ant. Molla o molleta de pa.
observacions/documentació: Des de ben antic trobem sempre miqueta o miquetes; tant per a referir-se a les molletes de pa com per a designar una cantitat mínima de qualsevol cosa: “Senyor, yo que so cadeneta, vullats-me dar una miqueta del pa». “Solament una miqueta de gloria que tastaren”. Sant Vicent Ferrer. Quaresma. 1413. “ e, si yo no mereixch pa éntegre com a filla, haja una sola miqueta com a goçeta”. Sor Isabel de Villena. Vita Christi. 1497.