idealisme, -es
- s. m. Corrent filosòfica que concep l’idea com a principi del ser i del saber, o que manté que únicament és inteligible la vida mental.
- Propensió a idealisar, a deixar-se dur per ideals i no per consideracions pràctiques; teoria estètica que sosté la preeminència de l’imaginació per damunt de la representació fidedigna de la realitat.