diftonc, -cs
(Del llatí diphthongus, i este del grec δίφθογγος, mat. sign.)
- s. m. Conjunt de dos vocals pronunciades només en una sílaba.
- Diftonc creixent, compost per una semiconsonant més una vocal: ua, ue, ui, uo.
- Diftonc decreixent, compost per una vocal més una semivocal: ai, au, ei, eu, oi, ou.
- Diftonc neutre, compost per dos voclas àtones i, u: ui en buidar, iu en piular.