blet, -ts
- s. m. Planta de la família de les blitàcees (Atriplex hortensis), de 30 centímetros a un metro o un poc més d’altària, en fulles comestibles i laxants, de forma acorada triangular, la seua llavor servix per a porgar i és vomitiva. Solen denominar-se blets fins.
- Blet bort, planta de la família de les quenopodiàcees.
- Blet pudent, planta herbàcea, anual, de la família de les quenopodiàcees (Chenopodium vulvaria) de tronc ascendent o generalment postrat. Fulles alternes, peciolades, ròmbiques o ovals. Flors verdoses agrupades en glomèruls grisencs o blanquinosos. Té una olor forta i desagradable. S’utilisa com antiespasmòdic, emenagoga i vermífuga. Pot produir intoxicacions.