Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: Bandoler

bandoler, -ra, -rs, -res

(Derivat de bando.)

s. m. Fugitiu de la llei que es dedica a assaltar a mà armada pels camins.
Per extensió, persona sense ocupació que va amunt i avall fent maldats.

Buscar Bandoler en:

Bilingüe Sinònims Rima