Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

2 coincidències per a ta.

ta
(D’orige onomatopèyic.)
s. m. ant. Onomatopeya del sò que produïx la trompeta, tararà.
ta, tes
adj. f. Possesiu de segona persona, utilisat davant de parentesc i les paraules casa o vida: Ta mare, ta germana, ta tia, ta casa, ta vida...
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.