salmitre
(Del llatí sal nitrum, mat. sign., la -m- de salmitre es deu a una influència de salmorra.)
- s. m. Nitrat de potassi; també existix la forma dialectal salindre i les formes antigues salnitre i salitre.
- Nitrat de calç que apareix en forma d’eflorescència salina en les parets i terres humides.
- Formacions de fongos microscòpics que suren en l’aigua estancada, com ara en un arrossar.
- Salat com un salmitre, loc. Molt salat.
observacions/documentació: Se tracta d’una forma usada des de ben antic:"Pres argent viu e sal mitre e vidriol romà ab altres materials”. Joanot Martorell.Tirant lo Blanch. 1490. “VII. onces de salmitre, a rahó de quatre sous la liura”. "e per portar ençà tres caxons de viratons, salmitree altres coses per fer pólvora" Anònim. Manual de Consells.1412. “se pegà foch en un carro que havia vengut de Oriola a l’hostal de la Sanch, en lo qual portava pólvora, salmitre y lli”. Pere Joan Porcar. Coses evengudes en la ciutat i regne de Valencia. 1585.