pleit - Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: pleit

pleit, -ts

(Del llatí placĭtu, sentència.)

s. m. ant. Pacte, acort, tracte.
1. Litigi, diferència que es debat judicialment entre les parts.
2. Pleit civil, aquell en el qual se disputa una possessió o un dret.
3. Pleit criminal, aquell en el qual se processa ad algú considerat culpable d’un crim.

observacions/documentació: En alguna ocasió trobem una variant antiga plet, pero pleit, grafiat antigament també pleyt, és la forma clàssica usada des dels primers documents a l’actualitat de manera constant i abundant i no té fonament catalogar-la com a castellanisme: Vejam uns eixemples: “...per aqel pleyt q·era intra Ramon de Vio e Pere Adrover, jura e dix...”. Llibre de la Cort del Justicia d’Alcoy. 1263. “...les quals jurara aver fetes en aquest pleyt, nostra taxacio denant anan...”. Berenguer Ripoll. Pergamins, procesos i cartes reals. 1266. “...demanar conseyl a Valencia per dar la sentencia del caval, per lo qual pleyt es procurador Martin Perez”. Martín de Azagra. Llibre de la Cort del Justicia de Cocentaina. 1269. “...en lo qual pleit lo dit curador deu fer sagrament de calumpnia”. Llibre de la Cort de Justicia de Valencia. 1280

ref. Pleits tingues i els guanyes. (En realitat se tracta d’una maldicció.)

Buscar pleit en:

Bilingüe Sinònims Rima

Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
Paraules que tenen una escritura pareguda: pleyt.