(Del mossàrap labáč, i este del baix grec libíči, provinent de Líbia.)
- s. m. Vent que bufa del suroest.
- Llebeig, m’alegre quan te veig, loc. Se diu en l’albufera de Valéncia perque en este vent no cal perchar segons la direcció.
ref. Llebeig, aigua veig. ¿Llebeig? Mariner, perdut te veig. Llebeig per a sopar, aigua per a almorzar. El llebeig la mou, i el llevant la plou.