Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: intriga
intriga, -gues
(Derivat posverbal de intrigar.)
  1. s. f. Acció cautelosa i astuta per a conseguir un propòsit.
  2. Conjunt de fets encadenats o relacionats que formen el nuc en un drama o narració.
Buscar intriga en:
  • intriga coincidix en:
    • la 3ª persona del present d'indicatiu de intrigar
    • la 2ª persona d'imperatiu de intrigar
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: intrigat.
Diccionaris:
PròlecInstruccionsAbreviaturesColaboradors
XEsta web usa cookies pròpies i de tercers per a millorar la navegació. Si continueu navegant per ella estareu acceptant la nostra política de cookies. Més informació.