(Del llatí idolătra, del grec εἰδωλολάτρης, mat. sign.)
- s. m. i f. Adorador d’ídols.
- fig. Persona que ama o vol excessivament a una persona o cosa, com si li donara cult.
observacions/documentació: Antigament era paraula plana i solia grafiar-se ydolatre o idolatre.