Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: ermitans

ermità, -ana, -ans, -anes

(Del llatí eremītānu, mat. sign.)

s. m. Persona que viu en una ermita.
Persona que viu en soletat i professa vida solitària.
adj. Propi de l’ermità o de la vida eremítica.
Carranc de diverses espècies del gènero Pagurus, és decàpodo i té un abdomen moll, busca refugi i protecció dins de les pechines d’uns atres moluscs.

Buscar ermitans en:

Bilingüe Sinònims Rima