cagaferro, -os
(Del llatí caca ferri, escòria del metal.)
- s. m. Escòria del carbó i del metal cremat.
- Planta de la família de les umbelíferes (Conium maculatum), molt verinosa, de vora dos metros d’altària, de brot buit i de color purpúreu en la base, fulles pudentes grans i alternes molt dividides. Flors blanques en cinc pétals, agrupades en umbela. Fruit sec, allargat i negrenc, conté cicutina. La seua denominació culta és cicuta.