arraïlar
Flexió verbal »(De a- 1 i raïl.)
- v. tr. Fixar-se a la terra una planta per les raïls: Les oliveres arraïlen en facilitat. Els esqueixos arraïlen en una semana.
- fig. Quallar o introduir i fer-se forta una idea, costum, sentiment...: El valencianisme ha arraïlat en la societat valenciana.
- fig. Establir-se una persona en un lloc adaptant-se i vinculant-se a les persones i la vida del lloc: És una família d’orige francés que arraïlà en Castelló.