altamira, -res
(Del llatí artemĭsĭa, mat. sign., i este del grec ἀρτεμισία, de Αρτεμις, Diana.)
- s. f. Planta odorant i amarga de la família de les compostes Artemisia vulgaris, en tronc herbàceu, dret, estriat, pubescent, ramificat en la part superior i rogenc, de vora un metro d’altària; les fulles són ovoides de color vert fort per dalt i blanquinoses per baix; les flors, de color blanc groguenc en panolles. És planta medicinal.