almohade, -es
(De l’àrap al-muwahhid, el monoteiste.)
- s. i adj. m. i f. Membre de la secta islàmica que seguix a Aben Tumart, cap musulmà del sigle XII que fundà un nou imperi sobre el dels almoràvits.
- Califa de la dinastia que establí la secta almohade.
- adj. Relatiu als almohades o propi d’ells.
- Nom de la dinastia que dominà el nort d’Àfrica i Espanya del sigle XII a mitan del s. XIII.