tic, -cs
(Onomatopèyic.)
s. m. Contracció involuntària i repetida d’algun múscul de la cara. // Característica pròpia d’algú que sol repetir-se en la seua manera d’actuar, escriure, parlar...: Les magnòlies són un tic que es repetix en l’obra poètica de Xavier Casp.