afligir
Flexió verbal »(Del llatí afflīgĕre, ferir, afligir.)
- v. tr. Causar o provocar dolor físic: Tota sa vida l’ha afligida una greu malaltia.
- Causar o provocar dolor moral o tristea: La mort del president aflig a tot el país.
- refl. Disgustar-se, entristir-se, preocupar-se: No t’afliggues per haver suspés un examen, ya el recuperaràs.
observacions/documentació: No és un verp incoatiu.