barceloní, -ina, -ins, -ines
(Derivat del topònim Barcelona, en el sufix -í, -ina, del llatí -inus, que indica pertinença o relació i que s’utilisa en la formació d’alguns gentilicis.)
- adj. m. Natural o propi de la ciutat catalana de Barcelona.
- s. Lling. Subdialecte català, prou castellanisat, parlat en Barcelona i la seua zona d’influència, en el qual s’ha fonamentat el català normatiu modern, dissenyat per l’ingenier industrial Pompeu Fabra a principis del sigle XX.
- adj. Relatiu o pertanyent ad este subdialecte.