alfàbega, -gues
(De l’àrap al-habaka, mat. sign.)
- s. f. (Ocimum basilicum) Planta aromàtica anual de la família de les labiades, de tronc ramós, fulles opostes, llises i ovalades, en flors blanques i purpúrees.
- Alfàbega de pastor, planta de la família de les labiades, de fulles menudes, dentades i ovoides, en flors blaves o violetes. Fa mala olor.
- Alfàbega de montanya, nom de les plantes Calamintha acinos i Saponaria ocymoides.
observacions/documentació: "Lo ramellet de alfabega semitell m’e metut en lo barret de grana roja...”. Bertomeu Sirlot. Les estilades y amoroses lletres trameses per Bertomeu Sirlot. 1550. “Allà dins, entre alfàbegues florides, / en lo corral, baix l’ample taronger”. Teodor Llorente. La barraca. 1883. “...com el perfum de les alfàbegues que florixen en el mes d’agost...”. Francsec Almela i Vives. La rondalla de l’estudiant. 1934.