estado
subs. m.
- estat (condición).
- estat (condición social).
- estat / estamento (estamento).
- ciudad estado, ciutat estat.
- consejo de Estado, consell d’Estat.
- en perfecto ~, nou de trinqui.
- Estado asociado, Estat associat.
- Estado autonómico, Estat autonòmic.
- ~ civil, estat civil.
- ~ crepuscular, estat crepuscular.
- ~ de alarma (o de alerta), estat d’alarma (o d’alerta).
- ~ de ánimo, estat d’ànim.
- ~ de (o del) bienestar, estat de (o del) benestar.
- ~ de cosas, estat de coses.
- ~ de cuentas, estat de contes.
- Estado de derecho, Estat de dret.
- ~ de emergencia, estat d’emergència.
- ~ de excepción, estat d’excepció.
- ~ de gracia, estat de gràcia (en religión).
- ~ de guerra, estat de guerra.
- ~ de inocencia, estat d’inocència (en religión).
- ~ de la cuestión, estat de la qüestió.
- ~ del reino, estat del regne.
- ~ de necesidad, estat de necessitat.
- ~ de opinión, estat d’opinió.
- ~ prevención, estat de prevenció.
- ~ de sitio, estat de siti.
- ~ degenerado, estat degenerat.
- ~ excitado, estat excitat.
- Estado federal, Estat federal.
- ~ fundamental, estat fonamental.
- ~ líquido, gaseoso o sólido, estat líquit, gaseós o sòlit.
- ~ llano (o común, o general), estat popular.
- Estado Mayor, Estat Major.
- Estado monárquico, Estat monàrquic.
- ~ salvaje, estat salvage.
- Estado republicano, Estat republicà.
- estar en ~, estar en estat (o estat interessant) / estar compradora (o prenyada, o embarassada, o encinta).
- estar en mal ~, estar en mal estat.
- golpe de Estado, colp d’Estat.
- jefe de Estado, cap d’Estat.
- razón de Estado, raó d’Estat.
- secreto de Estado, secret d’Estat.
- razón de Estado, raó d’Estat.
- tomar ~, prendre estat (casarse o profesar en una orden religiosa).