penicalt, -ts
(Desconeguda, cf. panicau en provençal, panicaut en francés o panicardo/penicardo (Múrcia) en castellà.)
- s. m. Planta umbelífera anual de l’espècie Eryngium campestre, té un metro d’alçària, tronc subdividit, fulles coriàcees, espinoses per les vores, flors blanques i fruit ovoide espinós.
- Penicalt marí, planta umbelífera de l’espècie Eryngium maritimun, herbàcea i perenne, en fulles coriàcees i espinoses per les vores; les flors són blavoses. Se fa en terrenys arenosos o plages.
observacions/documentació: Se tracta d’una forma documentada ya en el sigle XV.
Imàgens
