escarotar
Flexió verbal »(De escarot.)
- v. tr. Avalotar; provocar rebombori per espant, comboi o qualsevol atra causa.
- fig. Escandalisar.
- Escampar-se els animals d’un grup, amollant a córrer o volant desordenadament.
- refl. Esglayar-se o espantar-se un animal: El cavall s’escarotà en el tro i ixqué corrent.
- Escarotar el galliner, loc. Escandalisar, alterar al personal.