Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: escarbacalius
escarbacalius
(Del verp escarbar i el substantiu plural calius.)
  1. s. m. i f. coloq. Persona dotora a qui li agrada clavar cullerada en els assunts dels atres i es fica a on no és cridat.
Buscar escarbacalius en: