Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: bonir

bonir

Flexió verbal »

(Del llatí bombire, brunyir, fer soroll.)

v. intr. Parlar en gran irritació i sense conexió, de manera confusa.
Murmurar.
Brunyir, brumir, bomir o borir els insectes quan volen.

Buscar bonir en:

Bilingüe Sinònims Rima