Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: beneplàcit

beneplàcit, -ts

(Del llatí bĕneplacĭtum, mat. sign.)

s. m. Acte d’aprovar lo que una atra persona fa.
Permís, aprovació, consentiment, benvist.

Buscar beneplàcit en:

Bilingüe Sinònims Rima