Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: badallar
badallar
Flexió verbal »
(Del llatí batacŭlāre, derivat de batare, obrir.)
  1. v. intr. Obrir la boca involuntàriament inspirant de manera lenta i profunda i, en acabant, expirar fent soroll, degut a la fam, sòn, avorriment...: Té sòn i no para de badallar. Badallaven d’avorriment.
  2. ant. Badar, clavillar.
Buscar badallar en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: embadallar.