(Del llatí vulg. cordĕllum, dim. de chŏrda, mat. sign.)
- s. m. Grup de fils de cànem retorçuts que formen un únic cos, més prim que la corda, i que servix per a nugar, cosir, etc.
ref. Si Matamon s’encabota i Corbera fa capell, llaurador que vas a l’horta, pica corda i fes cordell. Quan Matamon s’emborrasca i la Murta fa capell llaurador fica’t en casa, pica espart i fes cordell. Si el Montcabrer du capell, pica espart i fes cordell.