vacació, -ons
(Del llatí vacatiōne, mat. sign.)
- s. f. Estat d’una cosa vacant, principalment un càrrec, una plaça, etc.
- plr. Temps de descans durant el qual cessa temporalment una activitat habitual, generalment el treball o els estudis.
observacions/documentació: Vacació o vacacions és la forma etimològica, clàssica i única en valencià. La forma aliena vacances és un galicisme o occitanisme adoptat pel català en el sigle XX. Vejam uns eixemples: ”... pera major profit, y utilitat dels estudiants, y tinguera comoditat de poderles provehir en lo temps de les vacacions,”. “Cap. XXV. De les vacacions.1 PERA que lo Vedell avise, de la manera que esta dit, en quins dies no se ha de llegir...”. Constitucions de l’Estudi General de Valencia. 1611. En provençal també trobem la forma vacánçon i no la francesa vacances. “Vacánçon. s. f. Vacances, suspension d’affaires, ou d’études”. Anònim. Dictionnaire provençal-françois. 1764-1789."El vint-i-u de desembre una atra volta es tanca l’escola, ara per a les vacacions de Nadal”. Francesc Martínes i Martínez. Coses típiques de la marina, la meua comarca. 1912. La forma vacació és la tradicional i molt usual, si be ve sent susbtituïda pel galicisme vacances que ha adoptat el català modern. El Diccionari Català-valencià-balear d’Antoni Mª Alcover remet vacança a vacació i dona vacació per al valencià, balears, català oriental i occidental. En occità trobem la forma vacanças, d’a on segurament la pren el català modern.