marrà, -ana, -ans, -anes
- marrà coincidix en:
- la 3ª persona del pret. perfecte d'indicatiu de marrar
- Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
- Paraules que tenen una escritura pareguda: marra, marà, marrat, marrada i marada.