dolent, -ta, -ts, -tes
(Del llatí dolens, -entis, que té dolor.)
- adj. m. desus. i dialect. Malalt.
- Que manifesta dolor, dolorós: Demanava ajuda en una veu dolenta.
- ant. Carent de bondat moral, roïn.
- ant. Que no és bona calitat.
observacions/documentació: Hui es tracta d’una forma en desús o arcaica en totes les seues accepcions.