Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: assent
assent, -ts
(De assentar.)
  1. s. m. inus. Siti, lloc, cadira, plaça, assentador.
  2. Acte i efecte dassentar o assentar-se.
observacions/documentació: Forma documentada a principis del sigle XVI: “...y per consell d’esta se posà corona y s’intitulà rey Abdeluzit y féu lo seu assent en Sevilla”. Primera part de l’Història de Valéncia. Pere Antoni Beuter. 1538.
Buscar assent en:
  • assent coincidix en:
    • la 3ª persona del present d'indicatiu de assentir
    • la 1ª persona del present d'indicatiu de assentir
    • la 2ª persona d'imperatiu de assentir
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: acent.