tenedor, -rs
(De tindre en el sufix -dor, i este del llatí -tōre.)
- s. m. Se diu de qui té alguna cosa o li pertany.
- Objecte que sosté a un atre.
- Tenedor de llibres, empleat d’una empresa o societat que s’encarrega dels llibres de contabilitat.
observacions/documentació: Se tracta d’una forma clàssica i hui general en valencià.