cendre
Flexió verbal »(Del llatí cĕrnĕre, purificar.)
- v. tr. Llevar les impurees de matèries pulverulentes, com ara la farina, passant-les pel sedaç.
- intr. dialect. Purnejar, ploure a gotes chicotetes.
observacions/documentació: La forma clàssica és cendre i la moderna adoptada per alguns gramàtics és cerndre. Com el radical d’este verp és cendr- en el futur i el condicional o futur hipotètic, pero és cern- en el restant de la conjugació, s’ha adoptat artificialment el radical cern- per a l’infinitiu que passa a ser cerndre; pero es tracta d’una pura manipulació per a superar esta irregularitat entre radicals. La forma clàssica, etimològica i viva de l’infinitiu és cendre.