embalsemar
Flexió verbal »(Derivat de bàlsem.)
- v. tr. Omplir de substàncies balsàmiques les cavitats d’un cos mort o injectar-li antisèptics per a preservar-lo de la putrefacció.
- Perfumar, aromatisar, omplir d’aromes balsàmics
observacions/documentació: "...deliberaren de embalsemar lo cors de Tirant per ço com lo tenien de portar en Bretanya”. Joanot Martorell. Tirant lo Blanch. 1490. “...a comprar engüents singulars e de molt preciosa olor per embalsemar lo vostre real cors”. Sor Isabel de Villena. Vita Christi. 1497. “...e sabia que lo cors de son Fill, unit a la divinitat, embalsemat de balsem de virtut infinida...”. Jona Roïç de Corella. Lo Cartoxa. 1495.