Diccionari General de la Llengua Valenciana

observacions/documentació: La forma benvengut i no benvingut, com a nom propi d’home s’usa des dels primers documents: “...son condapnats per la justicia en donar e en paguar, en pena del quart, a·n Benvengut, procurador [...] e IX diners...”. Pere de Golmés. Llibre de la Cort del Justicia de Cocentaina. 1288. Com a adjectiu també és forma molt documentada: “Lavors, l’emperador lo abraça e feu-li molt gran festa, dient-li que ell fos lo benvengut per cent milia vegades.”. Joanot Martorell. Tirant lo Blanch. 1490. “Vos siau molt benvengut, car vos sou lo annunciador dels goigs meus.” Sor Isabel de Villena. Vita Christi. 1497."Benvengut siau a la nostra host, li digue lo rey a Jaume Lizanaestant sobre Murcia.”. Jaume Febrer. Trobes de mosén Jaume Febrer. 1701. “Venus respos, ab cara molt contenta /y affable gest. -«Siau vos benvenguda...”. Jaume Gaçull. Lo sompni de Johan Johan. 1497.

observacions/documentació: La forma benvengut i no benvingut, com a nom propi d’home s’usa des dels primers documents: “Comparech na Benvenguda, fillastra d’en P(ere) Thomas, e protesta de son dret...”. Llibre de la Cort del Justicia de Valencia. 1282. “...son condapnats per la justicia en donar e en paguar, en pena del quart, a·n Benvengut, procurador [...] e IX diners...”. Pere de Golmés. Llibre de la Cort del Justicia de Cocentaina. 1288. “Item, del proces contra na Benvenguda, muller quondam d’en Bernat de Monya, principiat en letres”. Llibre de Consells. 1392.