Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: ordenants

ordenant, -ts

(Del llatí ordĭnante, mat. sign.)

s. m. i f. Persona que ordena, que dona órdens.
Rel. Persona que conferix les órdens sagrades.

ordenant, -ts

(Del llatí ordĭnandus, que ha de ser ordenat.)

s. m. L’aspirant a rebre órdens sagrades.

Buscar ordenants en:

Bilingüe Sinònims Rima