lavabo, -os
(Del cast. lavabo, mat. sign.)
observacions/documentació: Se tracta d’un clar castellanisme sense tradició oral ni escrita en valencià, adoptat pel català normatiu. El valencià oferix opcions més genuïnes com ara piqueta, en el cas del sanitari, o servici, bany, quarto de bany, en el cas de l’habitació destinada a llavar-se o fer les necessitats. Inclús és més usual l’anglicisme wàter i han caigut en desús formes com retret, escusat o comú.