janglar
Flexió verbal »(Del fr. ant. jangler. mat. sign.)
observacions/documentació: Forma documentada en el sigle XV: “... car ella’ns bandeja los nostres lenguatges, / per hon s’han mogut los nostres coratges, / a fer que d’huy més de nos ningú’s jangle”. Jaume Gaçull. La brama dels llauradors. 1490. “Janglar·se; r.; fam. Chungarse. Lo mismo que JANGLEJARSE, XANGLARSE y FISGARSE”. Josep Escrig y Martínez. Diccionario valenciano.castellano. 1887.